dilluns, 27 de juliol de 2009

APICIUS





Petons de salmò, marinat, acaronen paladars. El formatge que l’acompanya no mitiga el seu sabor, de tan intens com és.

Hi ha gana.

Presenten un verat en escabetx, i sorpresos, es delecten amb el sabor inexperat de fruites que troben a aquest. I fan cruixir entre les dents el tomàquet sec.

El vi, un Pago de Cirsus de Navarra, baixa regolant joganer i plaenter, per les seves goles, fresc, i brillant.

L’ou de corral els resulta el millor plat, el més cuidat, a baixa temperatura i amb puré de patates. I sospiren.

Tendra vedella que no caldria mastegar és l’última tapa del menú. Saborosa, exquisita i deliciosa.

De postres, un esponjòs brownie de xocolate les seves llengües aclapara. I sí, gaudeixen.




L’Apicius és un restaurant relativament nou, va obrir l’any 2007, i es va ubicar al número 7 del carrer Finlàndia. Per fer-ho (per obrir-lo) sols calgué la iniciativa de dos joves: Ivonne i Enrique(tindran uns trenta aprox...)

Tanmateix, ha tingut tan d’èxit, que a partir de finals d’agost d’enguany (o siga, d’ací quatre dies...) ja tindran el seu propi local. Estaran llavors a uns 500 metres del local actual, concretament al carrer Eolo, on l’antic Envero, al número 7 també. (Ja veus quina casualitat, és una parida, però molta gent pensa que el set és el nombre de la sort)

Apicius ofereix per una banda, cuina innovadora o atrevida, perquè podem trobar-hi creacions sorprenents, (en quant de plats parlem, clar), i per l’altra, una selecta carta de vins, que cóm no, està personalitzada per Ivonne, la cap de sala. (per cert té un gust exquisit)
A més no sols sap triar els vins d’allò més bé, sinó que aquesta alemanya té una gran formació en l’hoteleria. Per a que vegeu, ha treballat a hotels de luxe d'Alemanya, Suïssa i Espanya. Entre d'altres diversos hotels/restaurants destaquen alguns de
" Relais & Chateaux", "Leading Hotels of the world" i "Gault Milleu".

El cuiner de l’Apicius, és la seva parella Enrique, qui va estudiar hoteleria a l'Escola Superior d'Hoteleria de Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona.Va estar també treballant en restaurants i hotels de luxe d'Espanya i França, entre altres al Gran Hotel Son Net, Relais & Chateau 5 estrelles gran luxe de Palma de Mallorca i en el Bulli de Sevilla (Restaurant de Ferrán Adriá, 2 Estrelles Michelín).
El seu últim treball, ja en València, va ser Xef al restaurant La Sucursal (1 estrella Michelín) i des de la seva inauguració, també en el restaurant Vertical.La seva cuina sempre s'ha caracteritzat per l'ús de producte de mercat de gran qualitat i la unió de tradició i modernitat en la creació de les seves receptes. Aquesta filosofia culinària troba el seu màxim exponent en aquest nou projecte que representa el restaurant Apicius.

I NO ÉS GENS CAR, es pot anar amb truquets, perquè de dimarts a dijous, sols per la nit hi ha un menú picapica, (que en diuen ells) per 25 euros la parella. O siga, tirat.


RECOMANAT, NO SOLS PER MÍ, SINÒ PER:
Guia Michelín 2009 .
El Millor de la Gastronomia 2009 .
Anuari gastronòmic de la Comunitat Valenciana 2009 .
Almanac Gastronòmic de la Comunitat Valenciana 2009
Verema.com

dijous, 23 de juliol de 2009

SAMSHA



Son les nou de la nit d’un estiuenc dijous. Un grup de persones aguarda a la porta, anhelant del que la nit li depara.

Tot comença amb una breu presentació, i s’inicia la velada.

Cruixents i saborosos sticks de delícies d’Elx són la rebuda. La suau espuma de mullo picó que els acompanya, provoca suspirs.

Llagostins coberts de cacahuet, molles de pimentó d’intens sabor i mantega amb salsa de sotja, continuen obrint –los la gana.

Per beure, un daurat Manzanilla Charito, amb sabor a poma,

Foie migcuit, dolça salsa de pebres verds. Cruixits de pa de tomaca inunden la sala impertinentment.

I entre mos i mos, un glop de La Huella d’Adaras.

Una tonyina s’amaga baix un niu de llavors i pernil. El gelat de sèsam rellisca seductorament per la carn del peix, i el vi negre dona peu a la combinació quasi perfecta. S’anomena Lavia.

El gorrí confitat és l’últim plat. El cítric sabor i la flor d hibisc compensa la seva grassor. Les copes brillen baix l’embruix d’un Riu del Priorat

De postres pannacotta, i com a guinda final, un gelat de violetes amb granissat de fruita de la passió, que sí, desperta passions.

AL RIAS GALLEGAS



El pebrot aclaparador d'una empanada que delecta el paladar, cruixent en clavar-li la dent. Un pop a la gallega que es desfà a la boca, tendre i delicat. Són només el començament d'un autèntic goig gastronòmic.

Li segueix un cruixent de vieires i cotines al pil pil. És tal la intensitat de la vieira, que el sabor del pil pil no minva el del mol·lusc, resultant una combinació justa i equilibrada.

La crema de boletus trenca amb tot l'anterior. Suau i alhora exquisida.Un peix poc conegut per aquests lars i que ens sorprèn, la lamprea, acompanyada d'una salsa escabechada, arròs, i patata.

I entre mos i mos un glop d'un albariño Rias Baixas.

De postres, un pastís de santiago potser una mica tou, però compensada per l'alcohòlic dolsor del gelat d'arbequina.Com a guinda final, l'orujo de mel d'elaboració casolana.




http://www.riasgallegas.es/