dissabte, 28 de novembre del 2009

EL GASTRÓNOMO

És tard, i ja fosc, i afamats entren al local. La llum daurada cau sobre les taules, vestides amb clàssics tapets, acollidors.

Però la benvinguda no acaba ahí.

Comencen amb unes saboroses anchoves amb tomaca de la terra. La tomaca, dolça i maura equilibra la sal de tan gustós peix.

Li segueixen uns rollets de salmó fumat amb gamba. Aquesta asoma dissimuladament baix el llençol de salmó. A la boca, el marisc i el fumat aclaparen el paladar.

Rellom de vedella picat, rovell d'ou, cogombrells, vinagre, tabasc, salsa perrins, llima, oli d’oliva, i una mica de sal. El resultat, el millor steak tartar de València.

Com a guinda final, la dolçor axocolatada d’uns fantàstics creps és la gota que vessa el got.



EL RESTUARANT

Restaurante El Gastrónomo

Dirección: Avenida Primado Reig 149

Descansa dilluns i dimarts per la nit, i diumenge tot el dia
Preu 50 per cap
www.elgastronomorestaurante.com

HISTORIA
Van obrir fa 24 anys ja, el 1985, o siga que l’any que ve de segur que celebren d’alguna manera el seu 25 aniversari, I com ja queda poc per a que acabe l’any, que ja estan acribillantnos amb les campanyes publicitaries…etece.
Qui va obrir el restaurant és Antonio Martínez Belenguer, el cap de sala Jose Javier Martínez, i el cuiner és Jose Antonio Balastegui.
Desde els seus inicis el gastrónomo sha dedicat a les menjades de negocis, sopars per a dos, celebracions familiars i similars.
CARTA. La premisa de la carta del gastrónomo és “del mercat a la cuina, i de la cuina a taula” o siga , això vol dir que tenen en conter sobretot, la qualitat del producte que et presente.

Bé, doncs a la carta ofereixen entrants gelats, arrossos, verdures i sopes, peixos i carns, i postres.
La carta de vins és extensa i molt bona, totalment recomanable.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

VINS I MÉS


És un divendres de festa i el local s’ompli, són , però, l'única parella.


Tot comença amb uns curiosos i casolans embotits d’Ontinyent. La botifarra els sorprén amb els seus pinyons amagats, i la sobrasada oculta un secret: un fi i dolç sabor a taronja.


Bunyols de bacallà i mel encisen els paladars, cruixents a cada queixalada. S’ acompanyen d’una salsa d’alíoli que no minva el seu sabor, equilibrant la mescla.


Li seguéixen uns chupachups de codorniu, tendres i saborosos.El tartar de tonyina aclapara les seves llengues, du una salsa d'advocat.


El plat principal és la presa ibèrica, tendra, cruixent. Deliciosa.


Com a guinda final, una torrija amb gelat de llet merengada. I entre mos i mos, un acaramelat pedro ximénez és la gota que vesa el got.



TRACK 2


Vinsimés


Anarem el divendres9 dia de la comunitat, a sopar.


c/salelles 6(darrere del palau dels Ducs de Gandía) el carreronet de la botiga de bosses de mà.

Tanca els diumenges


Carta: entrants (en els que hi ha amanides, jo crec que són lo millor els entrants com la castanya, d'eixe estil). Peixos i carns, i postres.


Carta de vins: moltíssima oferta i és molt recomanable deixar-se aconsellar Nosaltres tastarem per exemple, Montenovo 2008 i El Bassots 2006.


Preu mijà 30 euros (però no et quedes amb fam i pilles una ceba considerable amb els vins)


Tastarem el menjar explicat al monòleg


Atenció molt correcta i atenta.

Tenen blog: vinsimes.blogspot.com

dilluns, 5 d’octubre del 2009

RESTAURANT DADÚ

RESTAURANT DADÚ



Són les nou nou de la nit, i afamats, entren al local, acollidor i modern.


Tot comença amb unes tostes. El foie aclaparador d’una delles contrasta amb els fins stiks de rabe, resultant d’un agradable gust final. El formatge de cabra de l’altra resulta d’allò més intens. Però és sols el principi.


Continuen amb una tempura de llagostins, suau i quasi imperceptible, però no per això menys saborosa. I gaudeixen


De plat principal han triat un rellom farcit de formatge de cabra, la tendra carn es desfà a cada queixalada.


Als postres, el couland de xocolata esclata a cada cullerada, i el cacao derretit refulgix com lor.




DADES DEL RESTAURANT I GENERALITATS


Són a Baron de san petrillo nº 6

Cal dir que tanca els diumenges

Uns 20 euros per cap.


Ambient

Minimalista, acollidor, cadires i taules blanques, sobretapets (verd i negre), va de modern, és xicotet.


Atenció bona.


Cartes

de vins: de moltes denominacions (hi ha xilens,australians..etece a bona relacio qualitat preu)

Menjar: amanides, tostes, plats principals i postres.




TRUCS DE CUINA



Si tagrada la macedònia, com es pot fer tot l’any i queda bé si tens convidats (també es pot mesclar amb yogur, no sols fruita i Aixi te proteines)

Per a que no s’oxide guardar la fruita trocejada a la nevera en bols i amb suc de llima. Després total és fer la mescla i acabes en un punt.


Per a que no faja olor la cuina quan bulls la flordecol poses un troç de llima damunt la cassola.


Per a que la sal no sapegue per la humitat, uns granets d'arròs.


Per a desalar el menjar, posar una creilla al guis.


Les creilles tenen menys kal si les fas al micro. A talladetes redones i una xorrada d’oli i tapades.


I altre truc de micro és usar-lo per fer el condumi dels macarrons.



PROPOSTA DE MARIDATGE


JOSE PARIENTE

Rueda. Blanc verdejo

Visual: Groc llima amb tons verdosos molt net i brillant de llàgrima tardana, lenta i bé marcada (tarda en xorrar)

Olor: intensa, fruita tropical pinya, lichi

Lo important:sabor fresc i cítric i també una mica amarg al fnal, peró te una bona acidesa i també un excel·lent final.

divendres, 25 de setembre del 2009

AM 47


El pernil aclaparador d'una croqueta que delecta el paladar, cruixent en clavar-li la dent. Un pop a la gallega que es desfà a la boca, tendre i delicat. Són només el començament d'un autèntic goig gastronòmic.


Li segueix un carpaccio de vedella amb una mousse fregit de foie. És tal la intensitat del carpaccio, que el sabor del fetge d’anec no minva el de l’adovada carn, resultant una combinació justa i equilibrada.


Les costelles de corder trenquen amb tot l’anterior, tendres i saboroses, desfent-se a la boca.
I entre mos i mos, un glop de Pittacum, de Bierzo
De postres, un exquisit pastís de carabassa ens fa gaudir amb el seu intens sabor. I n’és la guinda final.


A l’AM47 pertany el menú descrit. (…)
Aquest restaurant està ubicat a Avda. Ausias March, 47 – Alboraya.
No és un rostidor però moltes de les seves especialitats es preparen en graella de carbó. D'allà surten carns vermelles i un bacallà que és un molt demandat pels clients. L'altre pilar de la casa són els arrossos.
El local està disposat en tres menjadors, i decorat amb un estil més aviat rústic, allunyat de modes i tendències actuals.
Recomanat per valenciaterraimar.org, per reserbar.com i per verema.com

dimecres, 23 de setembre del 2009

ARROP


Un gazpaxo cristalí baixa per la meva gola, una tosta de foie fa cruixits baix les meves dents, el gust de boniato m’aclapara el paladar, i la gelatina de consomé em sorprén amb tanta sabor.
Però no és l’unic que em sorpren.
Capuchino de formatge amb tostes, espumos, saboros, intens i perfectament combinat.
Li seguéix un arros amb flordecol i llomello en el seu punt just de cocció. Els grans joguetegen a la boca, omplintla de gust i goig

I entre mos i mos, un glop de finca terrerazo, negre i afruitat.

I de postres, el millor. Enfonse la cullera amb cura dins la tova torrija, acaramelada. El gelat de mantecat que l’acompanya és la guinda final.


MÚSICA TRACK 2 (DEIXAR SONAR i baixar a SP)
ARROP TRADICÍÓ
A gandia, baix de ma casa
Comentar local (decoració...em recorda al zenit), tracte i menú menjat.





Carrer sant joan de la Ribera 20 Prop de la renfe.


Relacio qualitat preu meravellosa.
A verema i guia michelin entre d’altres. També està l’Arrop tradició

dissabte, 19 de setembre del 2009

GLORIAMAR


Un brioche de foie que es desfà a la boca, una rosqueta casera que xiscla a cada queixalada, cruixent. Però açò és sols la carta de presentació.
Li seguéis un tataki de tonyina i vireira amb fruita especiada i amanida. És tal la intensitat de la combinació que cap sabor no minva l’altre.
El lligam de calamar desperta sospirs i la esplèndida gamba ens sorpren. El sabor de l’all aclapara els paladars.
I entre mos i mos, un glop de casta diva, blanc i sedos.

El prepostre de llima i menta trenca amb tot lanterior, i la crema de sant joan ès la gota que vesa el got.
Av. de la Mar, 1
Platja de Piles
w w w . g l o r i a m a r . e s
Menús

Menú "LA BONA TAULA" (nits)
Tabla de 10 aperitius y snacks , que canvien cada setmana. 30eu


Menú DEGUSTACIÓ

Brioche de foie de pato i
rosquilleta casera de ibérico
Tataki de tonyina i vieira amb fruita especiada i amanida.
Lligam de calamar amb ibèric i la tinta
Típica gamba del gloriamar al ajillo
Bacallà al gratén
Secret ibéric a la brasa
Postres
Menta-Limón
Crema .Sant Josep., taronja y xocolate

GRAN MENÚ
(posen els millors plats del Gloriamar)
Pa, tomaca y anxova .
Pernil ibèric amb rosquilletes caseres
Brioche de foie d’ ànec i fruits secs
Ensalada de bogavant
Gamba de Denia y Quisquilla de Santa Pola
Navalles al naturals
Lligam de calamar amb ibéric
Polp a la brasa
Caneló de pollastre de corral
Amb foiegras, boletus y trufa

postres: Menta-Llimó
Tiramisú
48euros


AMBIENT I VISTES…TRACTE (Diversos menjadors per a menjades d’empresa. Es poden fer comunions menudes…). També té la terrassa…
Té la distinció de bib gourmand a la guia michelín (…)





divendres, 28 d’agost del 2009

RESTAURANT AZAHAR a l'hotel Zenit




Cruixits de tostes amb mermelada de tomaca trenquen el silenci de la sala i un abrumador sabor de salmorejo ens delecta el paladar. Però és sols el principi del àpat gastronòmic que ens espera.

Li seguéis un corder lexal amb patata confitada. La carn no es deixa mastegar, de tan tendra com és, Es desfà a la primera queixalada. La patata, dolça, continua amb la suavitat del plat, sedós i equilibrat.

De postres, un esponjós brownie de xocolata amb gelat de fresa, Lsa intensa sabor a xocolata aclapara les boques, i la fresa les tranquilitza.

I entre mos i mos, un glop de Pittacum, de Bierzo.

Com a guinda final, una taula de curiosos formatees és la gota que vesa el got.



El menú descrit pertany al restaurant AZAHAR.

Està ubicat al carrer Bailén, al costat de la RENFE, dins l’hotel Zenit.

Allí es pot gaudir d’una magnífica menjada a molt bon preu.

Tipus de cuina: mercat/autor.

Disposen d’un menú que cambien cada setmana, amb una gran varietat de plants entre els que elegir. El menú te entrant, principal i postre, i val 15 euros.

També hi ha un menú degustació i plats a la carta.

El menjar està ben cuinat, la matèria primera és excel•lent, i es troben propostes innovadores.

El tracte ñes el millor de tot, feia temps que no ens tractaven tan bé en un restaurant, Ens van delectar, a més, amb més d’una cortesía de la casa.

Quant al vi, la carta és molt limitada, encara que la relació qualitat preu és molt adecuada.

El local és acollidro, decorat amb vengué i amb uns armaris originals. Té molta llum perque desposa d’una “claraboya” al mig de la sala.

Recomanat per verema.com

dilluns, 10 d’agost del 2009

SEU XEREA





Endinsa el llagostí dins del líquid de la copa, el llepa, i sorpresa nota la delicada tomaca i el lleuger rastre de l’albergínia. Però no és l’única sorpresa que el dinar li depara.

La glaçor d’un gustós gelat d’advocat li gela les dents, provocant-li una agradosa sensació.

Les mandonguilles cruixen a cada mos i el pernil aclaparador d’aquestes, l’atabala.

I es delecta amb el saborós formatge de cabra d’una coca de pasta de full, exquisida.

El vi, un Rafael Cambra 2, baixa joganer per la seva gola, i li fa cosquelles.

Dolçor de figa amb presa ibèrica, amb la sang deixant-se veure a cada refulgir del ganivet.

Un pastís de poma amb extranyes textures és la gota que vessa el got. I gaudeix.

EL RESTAURANT
Estan montats desde 1996 i s’ubiquen al carrer conde almodóbar, al costat del palau de la generalitat, pel Carme.
Són, a la sala: Stephen Anderson, Faisa i Ani. I a la cuina: Alfonso, José, Carlos, Bastien, Alba Llum i María Gladis

Tipus de cuina: oriental i mediterrànea mesclades

Tenen un menú de nit per 30, i Menú de Migdia per 22 € , que és el que tastarem.

Entrants (centres de taula)

Salmorejo amb llagostins i cruixent (pal per a mullar en el llagostí i el poso de l’albergínia. (explicar el salmorejo) Si et fixes resulta que la combinació és la mateixa que la de l’espencat.

Gelat d'alvocat amb la seva amanida. (aguacate, explicar textura)

Mandonguilles de pernil.

Coca de pasta de full amb verdures rostides, formatge de cabra i oli
d'herbes.
(el Tipic hojaldre pero no per això deixava d’estar bonissim, de fet a mí m’encantà perqe duia carabasseta i formatge de manera q el sabor de lhojaldre encara es notava prou, no estava carregat de formatge)

Rollets freds de pollastre al curri amb cacauets. (una cosa rara…a mi em recordaren als sandwixs aquests mixtos americans)


Després podies elegir entre:

Peix (segons mercat).

Arròs a banda (però era per a dos i com voliem tastar de tot no ho demanarem)

Presa ibèrica amb figues fresques i puré de bolets. (cruixent per fora…aixó es fa injectant la carn i posant-la al frigo un dia abans, o simplement fent-la a la plantxa i despres un ratet al forn)

Postres

Pastís de poma en diferents textures (Per al meu gust estava extrany perque esperava un gelat de poma més consistent, ara sí, tenia bon gust, gens artificial, pero més tipo sorbete)

PODEU VORE MÉS MENÚS SEGONS LA SETMANA A LA PÀGINA WEB www.seuxerea.com

Vins:
tenen diferents denominacións d’orige (penedés, rioja, ribera…de València el típic maduresa, rafael cambra 1 i 2, i les alcusses)

tenen negres, rosats,blancs, caves, dolços i altres vins per copes

TAMBÉ RECOMANT PER verema.com

dimecres, 5 d’agost del 2009

IL RITROVO







El pebrot aclaparador d’un mouse que delecta al paladar, esponjós en clavar-li la dent. Una adovada carn que es desfà a la boca, tendra i delicada. Són només el començament d'un autèntic goig gastronòmic.

Cruixits d’escarola, llengües endolsades per la mel i la carn d’anec.

Li seguéis una tosta de mermelada de figa, acompanyada de sorbet de foie. La frescor i la intensa sabor resulten ser una mescla explosiva.

Els raviolis amb ricota i espinaques trenquen amb tot l’anterior. Gustosos, i en el just punt de cocció. I entre mos i mos, un glop de la segreta, blanc, fresc i brillant.

De postres, un tiramisú descomposat ens sorpren.
El gelat de gin-tonic n’és la guinda final.


IL RITROVO
Il Ritrovo és un dels millors restaurants italians de la ciutat, en el que Massimo prepara una cuina italo-mediterrània molt sofisticada.

NO TÉ PIZZA
Les seves pastes fresques casolanes, com els ravioli amb boletus, són simplement excepcionals. La decoració minimalista en tons clars i l'oferta de vins cuidada fan la resta.
També tenen carta de grappa
Està ubicat al carrer Sueca, 46

dilluns, 27 de juliol del 2009

APICIUS





Petons de salmò, marinat, acaronen paladars. El formatge que l’acompanya no mitiga el seu sabor, de tan intens com és.

Hi ha gana.

Presenten un verat en escabetx, i sorpresos, es delecten amb el sabor inexperat de fruites que troben a aquest. I fan cruixir entre les dents el tomàquet sec.

El vi, un Pago de Cirsus de Navarra, baixa regolant joganer i plaenter, per les seves goles, fresc, i brillant.

L’ou de corral els resulta el millor plat, el més cuidat, a baixa temperatura i amb puré de patates. I sospiren.

Tendra vedella que no caldria mastegar és l’última tapa del menú. Saborosa, exquisita i deliciosa.

De postres, un esponjòs brownie de xocolate les seves llengües aclapara. I sí, gaudeixen.




L’Apicius és un restaurant relativament nou, va obrir l’any 2007, i es va ubicar al número 7 del carrer Finlàndia. Per fer-ho (per obrir-lo) sols calgué la iniciativa de dos joves: Ivonne i Enrique(tindran uns trenta aprox...)

Tanmateix, ha tingut tan d’èxit, que a partir de finals d’agost d’enguany (o siga, d’ací quatre dies...) ja tindran el seu propi local. Estaran llavors a uns 500 metres del local actual, concretament al carrer Eolo, on l’antic Envero, al número 7 també. (Ja veus quina casualitat, és una parida, però molta gent pensa que el set és el nombre de la sort)

Apicius ofereix per una banda, cuina innovadora o atrevida, perquè podem trobar-hi creacions sorprenents, (en quant de plats parlem, clar), i per l’altra, una selecta carta de vins, que cóm no, està personalitzada per Ivonne, la cap de sala. (per cert té un gust exquisit)
A més no sols sap triar els vins d’allò més bé, sinó que aquesta alemanya té una gran formació en l’hoteleria. Per a que vegeu, ha treballat a hotels de luxe d'Alemanya, Suïssa i Espanya. Entre d'altres diversos hotels/restaurants destaquen alguns de
" Relais & Chateaux", "Leading Hotels of the world" i "Gault Milleu".

El cuiner de l’Apicius, és la seva parella Enrique, qui va estudiar hoteleria a l'Escola Superior d'Hoteleria de Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona.Va estar també treballant en restaurants i hotels de luxe d'Espanya i França, entre altres al Gran Hotel Son Net, Relais & Chateau 5 estrelles gran luxe de Palma de Mallorca i en el Bulli de Sevilla (Restaurant de Ferrán Adriá, 2 Estrelles Michelín).
El seu últim treball, ja en València, va ser Xef al restaurant La Sucursal (1 estrella Michelín) i des de la seva inauguració, també en el restaurant Vertical.La seva cuina sempre s'ha caracteritzat per l'ús de producte de mercat de gran qualitat i la unió de tradició i modernitat en la creació de les seves receptes. Aquesta filosofia culinària troba el seu màxim exponent en aquest nou projecte que representa el restaurant Apicius.

I NO ÉS GENS CAR, es pot anar amb truquets, perquè de dimarts a dijous, sols per la nit hi ha un menú picapica, (que en diuen ells) per 25 euros la parella. O siga, tirat.


RECOMANAT, NO SOLS PER MÍ, SINÒ PER:
Guia Michelín 2009 .
El Millor de la Gastronomia 2009 .
Anuari gastronòmic de la Comunitat Valenciana 2009 .
Almanac Gastronòmic de la Comunitat Valenciana 2009
Verema.com

dijous, 23 de juliol del 2009

SAMSHA



Son les nou de la nit d’un estiuenc dijous. Un grup de persones aguarda a la porta, anhelant del que la nit li depara.

Tot comença amb una breu presentació, i s’inicia la velada.

Cruixents i saborosos sticks de delícies d’Elx són la rebuda. La suau espuma de mullo picó que els acompanya, provoca suspirs.

Llagostins coberts de cacahuet, molles de pimentó d’intens sabor i mantega amb salsa de sotja, continuen obrint –los la gana.

Per beure, un daurat Manzanilla Charito, amb sabor a poma,

Foie migcuit, dolça salsa de pebres verds. Cruixits de pa de tomaca inunden la sala impertinentment.

I entre mos i mos, un glop de La Huella d’Adaras.

Una tonyina s’amaga baix un niu de llavors i pernil. El gelat de sèsam rellisca seductorament per la carn del peix, i el vi negre dona peu a la combinació quasi perfecta. S’anomena Lavia.

El gorrí confitat és l’últim plat. El cítric sabor i la flor d hibisc compensa la seva grassor. Les copes brillen baix l’embruix d’un Riu del Priorat

De postres pannacotta, i com a guinda final, un gelat de violetes amb granissat de fruita de la passió, que sí, desperta passions.

AL RIAS GALLEGAS



El pebrot aclaparador d'una empanada que delecta el paladar, cruixent en clavar-li la dent. Un pop a la gallega que es desfà a la boca, tendre i delicat. Són només el començament d'un autèntic goig gastronòmic.

Li segueix un cruixent de vieires i cotines al pil pil. És tal la intensitat de la vieira, que el sabor del pil pil no minva el del mol·lusc, resultant una combinació justa i equilibrada.

La crema de boletus trenca amb tot l'anterior. Suau i alhora exquisida.Un peix poc conegut per aquests lars i que ens sorprèn, la lamprea, acompanyada d'una salsa escabechada, arròs, i patata.

I entre mos i mos un glop d'un albariño Rias Baixas.

De postres, un pastís de santiago potser una mica tou, però compensada per l'alcohòlic dolsor del gelat d'arbequina.Com a guinda final, l'orujo de mel d'elaboració casolana.




http://www.riasgallegas.es/